2 juny 17

Una història darrere de cada mirada...

Tenen en comú que fugen d’un país on la seva vida corre perill, però això no vol dir que les persones refugiades siguin un col·lectiu homogeni. Darrera de cada mirada, s’amaga una història diferent. El Samir i el Carlos (pseudònims) són dues de les persones refugiades acollides a Berga per la Creu Roja a principis d’aquest any.

El Samir va fugir de Síria el 2015. Va estudiar filologia hispànica a Damasc i parla 4 idiomes. Vol treballar com a traductor a Catalunya

El Samir, de 25 anys, prové de Síria. Parla quatre idiomes, entre ells el castellà perquè va estudiar filologia hispànica a Damasc, a més de l’anglès, l`àrab i el turc. Compaginava els seus estudis amb una feina de traductor en una empresa de moda. El mateix any que va acabar la carrera, el 2014, en plena guerra, un dels seus germans va morir a causa d’un bombardeig. Un altre germà seu va entrar a la presó. No es podia quedar a Síria i el juny de 2015 van agafar un avió en direcció a Turquia, acompanyat per un altre dels seus germans, de 27 anys.

Des d’allà, es va embarcar cap a Grècia, on va passar per diversos camps de refugiats. Allà, el Samir va sol·licitar expressament a la UE que volia venir a Espanya, perquè parlava castellà. Va aterrar a Madrid el 28 de desembre de l’any passat i l’endemà ja era a Berga, amb el seu germà.

Aquí ja ha començat a estudiar català i juga habitualment a futbol al camp municipal. El seu objectiu és treballar com a traductor i no vol tornar a viure a Síria: “Jo he viatjat a un altre país per oblidar”.

El Carlos explica que va fugir de Veneçuela a causa de la falta d'abastiments bàsics i seguretat i la "persecució política"

El Carlos, de 21 anys, va fugir de Veneçuela l’estiu de l’any passat, amb la seva dona i la seva filla que ara té poc més d’un any (a la foto, amb la seva filla). Expliquen que el que els va portar a fugir va ser la falta d’abastiments bàsics, la falta de seguretat –ell va ser víctima d’un segrest– i també la “persecució política” a la qual estava sotmès. Van vendre un apartament familiar per poder comprar els bitllets d’avió per arribar a Barcelona el setembre de 2016. Primer van intentar sortir-se’n pel seu compte, però, sense els papers en regla, no van poder trobar una feina digna. Finalment, van recórrer al Servei de refugiats de la Creu Roja a Barcelona, que els va derivar a l’alberg de Berga. Tant ell com la seva parella són universitaris i esperen trobar un futur a casa nostra.